Cal fer una mirada als diaris digitals per veure que cadascú té una opinió pròpia de les notícies.

A partir d'ara aquest bloc no el faré servir i sí que miraré de tenir al dia el meu que es diu somiserem-marc.blogspot.com i que he canviat de nom al bloc però de pàgina principal no sé si ho puc fer.

Bé, que en el meu bloc tinc l'enllaç al bloc del curset i pretenc a partir del setembre de fer aportacions encara que siguin mensuals.

Bon estiu!

ttp://es.youtube.com/watch?v=zzKaLhxC0Hg

Una nena petita està sola a l'habitació dels pares. Està estirada i juga amb el seu cabell llarg. Dóna una volta al llit i cau i se'n va a la finestra i mira a fora i somriu. Llavors se'n va al lavabo i agafa un neceser i el buida, agafa unes tisores i davant el mirall es comença a tallar els cabells. Quan ja en té prou agafa els cabells que s'ha tallat i se'ls posa a la falda del vestit i se'n va a la porta de casa que en aquell moment arriben els seus pares amb el seu germà que porta una gorra vermella. Els pares la veuen amb el cabell tallat i se sorprenen i oposen cara de ai la nena quina una n'ha fet, en canvi el germà somriu feliç, i ella els ensenya els cabells i li ofereix al seu germà que s'agenolla content i li posa la seva gorra ensenyant el cap pelat. S'acaba amb un missatge d'ajuda als nens amb càncer.

És una casa antiga i el color que acompanya l'anunci és el blau: les parets, el vestit de la nena, el temps de fora de casa, el lavabo. El verd es veu al llit dels pares i al necesser; el vermell en una tovallola del lavabo i en la gorra del germà.
Durant tot l'anunci sona un piano amb una melodia tranquil·la i una mica trista i un violoncel. Aquesta música ajuda l'anunci a empatitzar amb la nena i les accions que desenvolupa.

El missatge és clar: no te pedimos nada que no puedas dar; la nena els seus cabells i tu, espectador, els diners que vulguis donar. Els nens són els millors missatgers de valors: amistat, companyia, solidaritat, alegria. I aquesta nena ho aconsegueix.

Sóc un noi de 31 anys que fa servir els mitjans de comunicació per acompanyar les estones mortes i/o per conèixer noves idees.

Des de fa uns tres anys que he tornat a escoltar la ràdio. Al cotxe m'acompanyen RAC 105 i RAC 1 sempre que vaig de casa a l'insitut o a l'inrevés i també en altres moments. Aprofito per recomanar ICATFM tant per ràdio com per internet i sobretot el programa de l'Albert Puig, Delicatessen, de dilluns a divendres de 21 a 22 hores.

També m'interessa la ràdio a l'escola i en aquest sentit tinc previst de crear una ràdio a l'institut, a veure com surt.

Pel que fa a la televisió la miro sobretot al migdia i a les nits, a les hores de dinar i sopar per mirar telenotícies i sèries diferents: The Simpsons, Padre de família, CSI, Dexter. Com es pot veure són sèries americanes amb humor àcid o no. També procuro veure programes de TV3 i C33 com Silenci? o Bocamoll.

Els diaris en paper només els utilitzo a l'institut així que ara de vacances els llegeixo als bars i a casa d'algú que en tingui.

Per acabar, internet l'uso per fer servir els diferents comptes de correu que tinc i per buscar informació que m'interessa i si puc comprar entrades o viatges.